diumenge, 31 de gener del 2010

De las llaves a las cerraduras. Fòrum social Català

Aquest cap de setmana s'ha celebrat el Fòrum Social de Catalunya. Tot un desplegament al centre de la ciutat que no pot deixar indiferent a ningú dels moviments socials.

El programa com de costum ha estat bastant complert i té molt d'engrescador, però finalment me'n he anat bastant decepcionat com altres anys. És un d'aquests events pels quals t'has d'organitzar molt bé i anar-hi amb un grup ample per tal de poder assistir o tenir una impressió una mica més generalitzada.

De tota manera la impresió és un tant contradictòria. Els moviments socials o "esquerra extrasistèmica" o com es diguin (a partir d'ara mmss) són capaços de generar una guerra si algú es posiciona a favor de les classes magistrals, però en canvi encara no han trobat un altre manera de fer les xerrades - debats - tallers, més que la clàssica exposició unidireccional amb torn obert al final (si es que el problema no és la forma, si no el fet de que qui està a la tarima sigui de la teva corda o no ho sigui).

També la major part dels debats estan molt marcats per la diplomàcia, exposicions someres que eviten el conflicte per tot arreu, a partir de sempre tirar les culpes de tot lo dolent a l'estat, l'FMI, o qui sigui. La mateixa retòrica de tot arreu, per la que "nosaltres" (sigui qui sigui aquest nosaltres) sempre ho fem tot bé. No és una declaració en favor de convertir l'espai en un quadrilàter, és més aviat la necessitat de no estar amagant constantment els problemes, i trobar maneres de no invisibilitzar-los sense tenir que fer un psicodrama de tot plegat.

De fet al final tot és com un casual day en el que les relacions ja estan viciades d'abans i tot. I que tot i que en tot moment es parli de com anar endavant, és millor que no provis d'aplicar-ho realment ja que qualsevol crítica serà entesa com una distonia imperdonable. El simple fet de que t'asaltin unes hosteses amb un gran somriure i una etiqueta identificativa al meu parer marca molt.

El que alguns considerem com a motor, el conflicte, les diferències d'opinions, es minimitza en favor d'un bon sabor de boca en el que tot ha sortit bé.