dimecres, 22 de desembre del 2010

El dret a educar

text en reflexió al fracàs de 2 projectes educatius nascuts el curs anterior

Acadèmia Nikola Tesla
Escola Freinet

Ambdues pretenien (no només) arrivar a un públic que ja fos per que no tenen papers o estan fora dels canals de comunicació que tenim l'amalgama format per la classe mitja quedava en entredit el seu accés al saber i al seu desenvolupament cognitiu.

La història dels Consells escolars, les AMPEs i les escoles públiques d'aquesta ciutat estan molt lligades a unes experiències d'autogestió de l'educació en els barris, algunes que pretenien ja des d'un principi esperonar l'aparició d'escoles públiques, d'altres que pretenien mantenir la seva independència tot i que no ho varen aconseguir.

Una part important de la població demanava, i de fet exercia, escoles públiques i accés universal a la formació. Per tal d'aconseguir el que avui hem heretat tenien al seu favor un seguit d'organitzacions que es retroalimentaven, AAVV, CCOO, ... que les zones on hi havia manca d'accés a la formació estaven concentrades, i que era una època on la incorporació de les dones al mercat laboral no estava molt desenvolupada i podien elles mantenir en el temps el que d'altra banda hagués estat més limitat en el temps.

Volien educar diferent per assolir un món diferent. Universalitat del coneixement per a que arrivés a totes les persones. Qualitat, per a que no només els fills de Sarrià (perdó pel tòpic) puguessin accedir allà on volessin. Participació, que l'escola formés part de la vida del barri, i allà hi estiguessin representats pares i mares.

La nostra generació no està exempta d'aquestes mancances, sobretot en lo concernent a la migració. Si no existeixen escoles de castellà gratuïtes (que sí existeixen) no podran sortir de les relacions socials viciades en les que treballen a les ordres d'algú jornades de 14 hores (i és la realitat dels comerços regentats per extrangers). Tindran molt més difícil copsar les seves aspiracions, excepte aquelles que el capitalisme els hi permeti comprar i es veurà sobretot, resentida en gran mesura la cohesió en els espais de convivència i la comprensió mutua.

Però finalment vam decidir plegas veles de tots 2 projectes. Al final la realitat que oferim projectes autònoms no és prou consistent. De fet tampoc no ho és la d'associacions, ni la d'ONGs o altres projectes més institucionals. Però la injecció de diners i la de quadrar números per part de l'ajuntament fa que encara que no funcionin doncs s'hagin de mantenir.

La major part de la gent que va apuntar-se al final era gent amb possibles, estudiants del nord d'europa que tenien possibles i accés a màsters i postgraus en els curs de castellà i en els d'electricitat més curiositat i autosubsitència que no pas altre cosa.