dimarts, 23 de desembre del 2008

Les parets parlen. Autobombo (por que yo lo valgo)

Aquesta persiana (el cartell de dalt no és meu) és la meva aportació al color de les persianes de Ciutat Vella, als locals amb nom i identitat pròpia, que evoquen alguna cosa encara que estiguin tancats. Que a aquesta tasca sembla ser que hi influeix cada cop més l'Starbucks (i altres sangoneres), i no crec que ens haguem de deixar-nos guanyar terreny. Per si no s'ha entès és la meva incitació a que tots els comerços de Ciutat vulguin aprofitar aquest petit espai per donar un toc d'art i vida a la ciutat.

Aquesta ha estat pintada per tal de que l'ES Magdalenes tingui una mica de visibilitat, ja que la major part de les hores està tancat, i és per tant una manera de fer-lo visible 24h al dia. El disseny està repensat a partir del cartell de la campanya de Magdalenes (aquí). Tot i que la campanya personalment a mi no m'agrada, i crec que no acompleix l'objectiu pel qual va ser dissenyat, però està clar que quan fas les coses per a altres, ho has de fer pensant en els criteris que hi ha.

Es poden veure moltes taques a la fasana, i és un clar error de la falta d'experiència que algun dia provaré de solventar, i és oblidar de mirar que el negre sigui mate o brillant.

dilluns, 22 de desembre del 2008

Festa de Nadal amb Cruïlles

Com ja ve sent tradicional cada nadal cruïlles celebra la seva festa de nadal, i enguany no podia ser menys. Aquest any vam decidir col·laborar-hi a títol individual i col·lectiu des de l'Espai Social Magdalenes i V de Vivenda amb l'aportació d'un arbre pensat pels temps de crisis. Tot i que els comentaris que podeu veure a continuació són completament personals.

Ja com la Mayol havia aportat la seva aportació biopija d'arbre de nadal, fet exclusivament per promocionar el bicing a la ciutat de Barcelona. Aquest és un clar exemple de les coses que fa la nostra ciutat i el nostre benvolgut bi-tripartit, una bona idea com el bicing que podria ser lucrativa i els beneficis revertir en la ciutat però se li dóna l'explotació de la mateixa a una empresa MediaChannel que finança l'armament israelí. Vaja que les proclames de no a la guerra i companyia són paper mullat, per que alhora de la veritat, ...

Alguna cosa semblant com lo que ha passat amb en Manel de Robadors que l'ajuntament proclama a veus que allò és mobbing i que s'ha presentat com a defensa legal de'n Manel, però és tot mentida, i fins al desallotjament han sigut incapaços de donar-li un pis a una persona que li ha promés durant anys protecció i ha estat de les poques que ha plantat cara a l'immobiliària. A mode d'exemple hi ha més casos encara als voltants de l'Illa Robadors però la gent prefereix agafar lo poc que li donin i marxar. La veritat és que en Manel és per a mi un exemple de lluita, però també pot ser ocasioni l'efecte contrari, exemple de desgast i de anys de lluita per veure com l'ajuntament et dóna la raó fins i tot en públic, però després finança i ajuda econòmicament al teu enemic, (sempre de forma indirecta, es clar) i a tu no et solta ni lo mínim.

És per això que aquest arbre està fet d'antenes, de canonades de desaigüe, d'aixetes, de cables, de troços de cases de Ciutat Vella que han anat a parar a l'abocador. Símptoma d'un munt de gent que ja no viu a Ciutat Vella i que serà substituïda per nova gent amb més ingressos. Amb això hem aixecat un arbre que parla de la crisi aquesta que ens venen que és una crisi que han provocat ells però que volen que paguem el poble. Una crisi que nosaltres patim sempre per un motiu o altre ara els hi toqui a uns d'un carrer o a uns altre de l'altre carrer. Una crisi que nosaltres seguirem enfocant de bon humor i al carrer com sempre ens ha agradat fer les coses, que per molt que ens treieu el que es nostre, algun dia trobarem com tornar-nos el que ens heu pres i repartir-lo entre tots.

Més fotos