dimarts, 19 d’abril del 2011

El consens no enten d'estratègies

Després de que ens quedi ben clar que els referendums són una irresponsabilitat per part dels polítics, la versió posmoderna: les consultes; s'obre pas un cop més.

Ara que es dota a l'acció col·lectiva de caràcter simbòlic sembla que reeixeix. Ara que a més les lleis ja no les decidim aquí si no que venen a partir de directives europees i altres organismes supranacionals, ara sí, ara ja no correm riscos en ser independents.

Com a nota m'agradaria enfatitzar el fet de les directives europees i el gran pes que tenen sobre la resta de legislacions. La major part tenen un caràcter tècnic, com si fos completament apolític, però per tal de complir totes aquestes regulacions apolítiques acaba resultant que surt afavorida com sempre, la dreta.

Aleshores, vist lo vist, té sentit incidir sobre aquest tipus de consultes amb el nostre vot? de fet ens ho podríem qüestionar igual en les eleccions, però en el concret d'aquest cas. El que hem de fer és pensar en quin és el resultat que en volem treure.

Degut a que el meu interés sobre la indepència de Catalunya és especialment minso i en canvi el meu interés per abolir els privilegis de castes familiars pudents és molt elevat. Quina hauria de ser la meva decissió al respecte. Crec que la meva finalitat no és exclusiva, ja que gran part de la propaganda al respecte segueix girant sobre el fet que degut a que els malvats de Madrid ens volen fer mal per sempre més els catalans de bé no podem invertir en sanitat, educació, pensions, ... i que si els malvats de Madrid no hi fossin, això seria el paradís a la terra.

Aleshores si jo "comparteixo" aquest anhel pel paradís, quina hauria de ser la meva decissió al respecte?

Alguns diuen que no fer-li cas, altres diuen que votar que sí ja que si tenim el poder més aprop és més fàcil de poder derrocar-lo, i altres que ja que els privilegiats d'ambdós entitats (Espanya i Catalunya) no es duen bé, millor que les legislacions entre ells es puguin influir per tal de que es trepitgin l'un a l'altre i podem aprofitar les escletxes per ficar-nos-hi.

Estratègicament ens trobem amb que la fi que perseguim és la mateixa però en canvi hi podem arrivar perfectament des dels 3 camins possibles, per tant quin escollir? si cadascú de nosaltres escull un camí diferent no fem cap mena de força i cadascú està preparat per reaccionar als aconteixements a la seva manera.

De tota manera, em cregui o no el sistema parlamentari, està allà, tot el que hi ha al costat ens influeix i contra més gent participa d'un aconteixement més ens influeix, per tant donar-li l'esquena argumentant que no li fem cas, perque això no va amb nosaltres, em sembla tan absurd com un estruç possant el cap sota terra.