dijous, 8 d’abril del 2010

Desallotjament de la Phrp de Magdalenes

La diàspora ja fa temps que es donava. Les diferents tendències que van sorgir o es van crear a Magdalenes ja fa temps que van desarèixer. Només restava un cadàver que es movia lentament esperant que algú li donés el toc de gràcia.

Els 4 punts sobre els que girava la campanya. En si mateixos han quedat una mica en paper mullat. El tema de la protecció que tant s'havia promés des de l'oficina d'habitatge de Ciutat Vella i el seu corrupte director Àngel Úzqueda s'ha vist avui ja del tot palés amb la destrucció de l'edifici i la conseqüent pèrdua de qualitat de vida de l'inquilí que encara hi resideix. Havent destrossat l'edifici per dins, ara ja podràn declarar la ruïna i fer-lo fora. Tot això davant els mossos i la guàrdia urbana que consideraven que no havien d'intervenir, ja que la propietat està per sobre de les lleis. Els altres veïns que hi residien se'ls va acoseguir un pis pels canals normals de serveis socials. I al cap i a la fi això vol dir el mateix que el cas de Manel de Robadors. Una empresa privada s'enriqueix a costa de coses il·legals i tots els danys que ha ocasionat els ha d'acabar pagant l'ajuntament (o sigui els contribuients).

El tema de que hotels catalonia no hi faci un hotel queda una mica en entredit degut a que durant el temps que ha durat el procés Magdalenes n'han obert 2 més (com a mínim) a Ciutat Vella, i un d'ells no estava en el pla estratègic de noves obertures que van plantejar el 2007. I en canvi Magdalenes sí que hi era. Alguna cosa m'ensumo que districte haurà tingut a veure en facilitar el trasllat d'expedient d'obertura d'un hotel vers l'altre.

Sobre la cessió d'un local a Ciutat Vella. Es un local que al final ni la pròpia gent sap que en voldria fer d'ell. Per tant tampoc és una reivindicació assolida, si al final no vas a donar-li un ús. I la quarta es va abandonar.

Fins i tot l'aposta de medis de Magdalenes que eren els mitjans de comunicació de masses tampoc no es va assolir del tot. En quant una notícia podia generar una mica de resó i aixecar polseguera aquesta va quedar sepultada pels informatius de TvE que després de 3 dies de gravació, van fer com i mai haguessin estat allà, o altres no recollien les notícies si no hi havia "carnaza".

Des de Magdalenes segur que s'encumbrarà el triumfalisme de un 3 de 4. I jo crec que hi ha motius per estar-ne satisfets, però que no cal mentir, ni possar mitjes veritats, els gols marcats, la qüestió de nombre, no crec que siguin lo més important.

Magdalenes va suposar un canvi en la tendència uniformitzadora en la que estaven caient les okupes de Barcelona (havíem sortit del monopoli de la propietat privada i les seves formes de fer, per generar una única forma correcte de okupar). Les okupacions havien esdevingut un espai amb una forta moralitat i una gran càrrega que era molt difícil de subvertir i que estava convertint la okupació des de feia molts anys en un ghetto autoreferencial. La okupació havia deixat de ser combativa, i precisament el fet de plantejar unes premises tan reformistes és el que va propiciar la tornada a una lluita molt més realista i no tant d'aparences. Així Magdalenes va haver de generar una obertura en l'espectre polític de la ciutat a partir de gairebé suicidar-se. Si canviem el tema per l'art aquí podeu trobar una explicació bastant adient.

També ha suposat un punt d'inflexió en el que es vincula el mobbing i la okupació. De fet tot el discurs i la feina prèvia s'havia fet des d'allà. La vinculació amb associacions de veïns i altres teixits més formals, i la seva potenciació també s'ha vist enfortida degut a aquests quasi 4 anys de relacions. I per a molts altres espais, encara que de forma indirecta ha servit molt la feina feta des d'allà. I també, tot i ser un espai que va acabar renunciant a l'acció directa, fou el bressol de moltes de les okupacions que s'han donat al centre i l'eixample.

Vist des de la perspectiva del temps, no se si s'hagués aconseguit fer-ho millor. No sóc molt optimista, personalment crec que no hi havia moltes possibilitats. La història de Magdalenes és també una història lligada als tranquil·litzants i a les infusions de til·la. És la història que 23 persones van generar no només en les portades dels diaris o en les xarxes que es van teixir, si no en els nervis destrossats i la desafecció generalitzada a seguir fent coses en comú. Una desafecció que ja venia d'abans per part d'algunes persones que blquejaven constantment la posibilitat de fer assemblees de ressolució de conflictes en pro tancar la porta del seu pis, i aquí no passa res.

Crec que és crònica molt suau, i en podria fer una molt més dura, però no crec que valgui la pena. Més o menys està tot esbossat. Qui busqui carnaza que consulti TvE o els seus homòlegs de signe contrari com Indymedia o el Antisistema. Jo he preferit apuntar a allò que n'he aprés per poder tirar endavant.

-----

Actualització del dimecres 13 d'octubre del 2010

Després dels disturbis que va haver el 29 de setembre l'Espai Social Magdalenes va fer un comunicat dirigit als comerços de la zona per desmentir la seva participació en els disturbis i la condeman dels mateixos.

Aquest comunicat que apela a totes les persones que van conviure durant 4 anys a l'espai no té en compte la opinió de l'altre gent, només la d'un petit nucli. I condemna exclusivament els disturbis (tots ells, no discrimina entre els que atempten indiscriminadament, dels altres), i no condemna pas el fet d'obrir les botigues en un dia de vaga general.

I el límit del ridícul arriva quan en les assemblees de l'ES Magdalenes molta gent que ara sembla condemnar els disturbis abans els enaltia i jugava al "qui és més radical?" (encara que només de boqueta)

I si a sobre volem arribar més enllà, lo fort és que al veí que encara viu a Magdalenes li havien tallat l'aigua i ni ho sabien (ni ho sabran). Ja que lo únic que els hi preocupa és que les seves carreres polítiques no quedin en entre dit, i està clar que un veí de 92 anys no votarà gaire més.