dijous, 21 de gener de 2010

Frontera sur. Noves olors a St. Pere

Una nova flaire envaeix els carrers del barri St. Pere i Sta. Caterina. Fa poc que s'ha instalat i ja comencen a expandir-se.

És una zona on la successió de nouvinguts i diferents comerços s'han sobrepossat. Quan els meus pares eren joves treballaven a les botigues de majoristes de roba que en aquell moment col·lapsaven el quadrant que hi ha entre Urquinaona i Arc de Triomf. De 10 anys ençà aquelles botigues han deixat pas a unes de nova fornada regentades per xinesos. Anexionant un troç d'Arc de Triomf és el que s'ha vingut en anomenar Barri Xinés actualment (anteriorment barri de Màgic), degut a la proliferació de botigues de bolsos en un moment, botigues de vagateles, y actualment les tan esmentades perruqueries amb suposat "final feliç".

Curiosament abans de l'invasió xinesa ja es practicava àvidament el Go. I fins i tot el bar Mariona, actualment regentat per xinesos acollia en el seu altell el Club Magic i a les seves taules de terrassa s'hi jugava al go tots els caps de setmana. Aquest bar, com la majoria que han passat a ser regentats pels xinesos no han canviat la seva fesonomia, i seguiexen oferint la mateixa varietat porcina que antigament. Però, d'entre tots aquests comerços jo hi destacaria una petita perla que va sorgir fa uns anys dins de les runes del bar on els meus professors d'institut feien les seves copetes entre classe i classe. Un bar on veus la televisió en xinés, i cuinen mejar xinés sota l'aspecte d'un bar dels de tota la vida, i que no té res a veure amb el menjar d'un "xino" dels que estem acostumats.

D'altre banda els altres que es van instal·lar primer en els negocis de la hosteleria van ser els àrabs. Els shawarmes no es van fer molt populars en aquest punt de Ciutat Vella, però sí en canvi ho han fet a la banda del carrer Carders. L'altre negoci en el que han sobresortit pluralment en tota la ciutat es el dels petits supermercats d'alimentació, on a cada cantonada has de sortejar la temptació de gastarte l'euro que et queda a la butxaca en una cervesseta, uns dolços, ... Els forns àrabs van començar a existir fa molt de temps, però ara despunten amb una nova oferta de pa autòcton, amb noms tals com "xapata del pirineu" que no té res a veure amb els forns suposadament catalans "d'estètica de tota la vida" del carrer comptal, on pots adquirir pa sense ànima pel preu del caviar. En canvi, les noves fleques àrabs abaixen els preus d'un dels productes que en els últims deu anys s'ha encarit proporcionalment més que el tabac, i ho fan amb un nivell de qualitat molt més alt.

Curiosament aquests nouvinguts son els que percebem com a tals, i els que aixequen ampolles davant la pèrdua del nostre status quo. En canvi comerços que abans no existien i que ara sí com la Sirena, l'Starbucks, el Fres & Co, les tavernes irlandeses, ... ni els percebem com a canvi, ni ens adonem de que hi havia allà abans.

Per als que hem de soportar aixecarnos cada diumenge amb el so de la gralla i els 8 avis que ballen sardanes davant de la catedral estem molt agraïts que hi hagi gent que vingui de fora i ens portin nous reptes y noves flaires. Al contrari del que pot semblar des de fora, una "avinguda Dropsie" la quotidianeitat està plena d'alegries.

1 comentari:

Arqueòleg ha dit...

Sens dubte tot el que sigui enriquir la ciutat amb gent que ve a treballar sempre serà bó!
Sempre hi haurán els típics demagogs apocalíptics que hi veuran la inminent desaparicció de la botigueta calanana... enfi...