dilluns, 26 de juliol de 2010

Preguntas para cambiar

Existe un status quo sobre aquellas qüestiones sobre las que tenemos derecho a opinar. Por ejemplo, tenemos derecho a opinar sobre el gusto en la vestimenta sobre tal o cual famosilla de moda. Tenemos derecho a opinar a que lado queremos el tranvía en la nueva remodelación pija de la Diagonal (ya que como todos sabemos a la opción le pasaba algo parecido a esto). Tenemos derecho a tener unos minutos de gloria en A3 si queremos masacrar a los huelguistas de cualquier índole. Y tenemos derecho a decidir cosas como quien puede seguir en la casa del Gran Hermano.

Y a partir de saber sobre que tenemos derecho a decidir podemos preguntarnos sobre que tenemos derecho a preguntar. Podemos llamar a una empresa de productos ecológicos y preguntarles sobre su certificado "eco", pero no suelen ser muy receptvos a preguntas de índole laboral. Los compañeros de la huelga del metro pudieron llegar a qüestionar el tema de que el gobierno no podía estar por encima suyo en materias salariales, pero no pudieron opinar sobre el tema del gasto exhorbitante en publicidad que tiene el Metro de Madrid. Así como en una joyería nos pueden legislar nuestra conducta y vestimenta a los repartidores por motivos de seguridad pero no es de su incumbencia la seguridad de los miles de niños que mueren para extraer sus caros muestrarios. O incluso podemos preguntar a cerca de la efectividad de tal o cual manifestación o acción, pero jamás sobre si en realidad los activistas conllevan un costo mayor a la sociedad de lo que la sociedad pueda beneficiarse de ellos.

Y es que cuando eres pequeño, preguntar este tipo de incomodidades puede ser gracioso, aunque siempre hay papás que pierden los nervios, pero cuando ya eres mayorcito, este tipo de preguntas sólo se las puedes hacer a los niños.

Este tipo de censura se da mucho más entre iguales que a nivel institucional. Podríamos pintar el mayor lienzo del mundo con estas preguntas u otras más controvertidas, y sería alabado. Y es que a estos niveles cuando se interroga a todas no se interroga a nadie. En cambio cuando vienen de un igual estas preguntas sabemos que pueden tener consecuencias a corto plazo.

Es por ello que el cooperativismo emepezó por el consumo. Nosotros como consumidores nos hacemos preguntas sobre lo que nos atañe y que tiene consecuencias sobre los nuestros. Cuando estas preguntas van más allá la cooperativa tiende a contaminar a las distribuidoras, y de allí hasta los productores.

Es una solución de cambio a largo plazo y seguramente poco práctica, además de que relega el cambio social a último lugar a quien peor lo está pasando. Pero nos queda otro camino cuando ni a tus propios compañeros les puedes hacer el 20% de las preguntas que se te ocurren?

diumenge, 18 de juliol de 2010

L'embriaguesa i el crèdit

Quan parlem de feminisme (car a mi la paraula em produeix urticària) m'agrada veure els seus anàlisi i les seves propostes ja que fora del marc conceptual que és en lo que difereixo, la resta sol ser molt interesant.

Una de les qüestions que hem estat analitzant el curs de biocombustibles dels juliols de la UB ha estat el dels microcrèdits al desenvolupament a comunitats on no arriva l'electricitat. Aquests i degut a l'experiència acumulada s'han començat a donar únicament a les dones. I és que resulta que els homes s'ho gasten tot en alcohol, i en canvi les dones duen a terme els projectes, ja que d'altra banda ja eren les que desenvolupaven tota la feina de la comunitat (criar fills, anar a cercar l'aigua, cuinar, netejar, ...)

Però si no volem caure en el típic victimari de la part del masculinisme que evoca una mena d'autocastració (els homes porten anys explotant a les dones i és per que som dolents dolentots, tant en la seva vessant esclau de les Scum com en la seva vessant més carrinclona de màrtir que no sap altre manera de fer-se notar), hauríem d'analitzar que vol dir gastar-s'ho tot en alcohol.

Aquest fet és en realitat una excusa per explicar, per comunicar als altres. De fet en el cas que ens ocupem segurament els crèdits hauran estat demanats de bona fe i amb tota la intenció de complir de projecte. Però estar clar que el projecte s'ha d'explicar i aquesta és una activitat a la que cal dedicar-li temps i recursos. Si a més li sumem la "inferioritat" que segurament s'entén en front un món europeu que se'ls està menjant i la quantitat d'informació que circula, aquesta necessitat creix exponencialment i per tant al final no hi ha temps per a la feina. A més l'alcohol no és només un embriagador, és també un indicador de l'estatus i del benestar col·lectiu si es confia en l'amfitrió, tal com ens sona de les festes romanes que es feien per a afavorir l'elecció d'un o altre candidat.

I és que mirat així, aquesta necessitat tan ofegadora d'explicar-ho no és exclusiva dels homes dels païssos en vies de desenvolupament, car aquí adolim de problemes similars, el que com tenim una gran quantitat de mitjans de comunicació (amb un índex altíssim de reporters avorrits àvids de parlar de qualsevol cosa) i impremtes molt barates; l'alcohol juga un paper més sencundari. Encara que de tota manera les festes en les que ensenyem el botí que hem aconseguit són igual d'importants i de fet acaben consumint-nos més temps que el temps que tenim per a treballar de veritat el contingut i la realitat dels projectes.

divendres, 9 de juliol de 2010

Excepcions excepcionals

Doncs, no ha estat mai remarcar "l'actualitat" (entre cometes ja que d'actual no en té molt) entre les meves intencions cap a aquest blog. Però és que la ocasió s'ho mereix i de poques coses que a un li fan pujar l'ànim doncs, no ens hi estarem.

S'ha obert una escletja, una de grossa, o de tant grossa com nosaltres ho permetrem. Ni és la panacea, ni el nou manà per veure, és només una petita fita que podem fer nostra. I així ho farem, i així ho expressarem, i així ho recolzarem.

A Islàndia els banquers han ingressat a la presó, i els que s'han escapat ja tenen ordre a l'Interpol de cerca i captura, si a Islàndia han pogut, a la resta del món ja triguem. I aquesta és només una de les cosetes remarcables que tenen a dir, mireu els enllaços i comecem a pendre exemple.

vídeo de la candidatura

aquí podeu veure o més semblant a la proposta de la candidatura que he trobat, (sense esmerar-m'hi gaire) link.

aquí la noticia que corre pels blogs

-----