diumenge, 18 d’octubre del 2009

Llibertat de càtedra i classe magistral

La llibertat de càtedra és el sistema pedagògic que inclou estructuralment la possibilitat d'exercir la crítica al model imperant en temps real. Així doncs, pensem que gràcies a la llibertat de càtedra molts professors poden innovar continguts i generar tensions, sense tensió no hi ha avenç.

La llibertat de càtedra no té res a veure amb la classe magistral, ni tampoc la classe magistral és alguna cosa tan dolenta, (de fet la major part de les xerrades que es donen en els centres socials, per molt que es possin les cadires en rotllana tenen un background de classe magistral, molt agut), tot i que en realitat el que ens molesta son les classes magistrals on la teoría imperant no és la nostra, però anem a pams.

La mala fama que tenen ambdós és pel simple fet que el resultat de que gaudim d'això és el d'un/a paio/a que parla unidireccionalment cap a un auditori que reb unidireccionalment una única versió.

Però per que es dóna això? Tenim 2 factor principals.

1) El professorat cobra el seu sou igual a final de mes, ho faci bé o ho faci malament, i donar classes a la universitat té un valor afegit molt baix, en comparació amb el valor afegit que té investigar. A saber al professorat que investiga se li paga més per investigació i pot aconseguir "fama". Però el ser bo en docència no et porta pasta, ni reconeixement, ni res de lo que la monetarització considera valor afegit. (Per mi el reconeixement dels alumnes ja és prou valor afegit, però).

2) L'alumnat sap que en realitat tot és una patranya i de fet el valor afegit que té la universitat són els ligues i les festes, i fer d'Erasmus per Europa. Per tant, el fet de preparar-se les classes no té cap sentit, ja que no aporta resultats, el que aporta resultats és preparar-se els exàmens i aprovar, ja que garantitza que el sou que cobra, els pares que li mantenen el pis d'estudiant, i li paguen la carrera.


Si tenim que el 90% dels integrants d'ambdós grups tenen aquesta concepció mental ens trobem que el resultat pràctic és que preparar les classes és perdre el temps, i els interessos són els mateixos per tothom, i per tant no hi ha tensió, i no s'avança.

El fet de lluitar per una universitat de qualitat no és per tant imposar el model que nosaltres volem si no el fet de treballar i que les classes siguin focus de tensió i disparitat d'opinions, i opinions treballades, no patranyes sense fonament ni bibliografia de referència.

Que un professor defensi la seva tesis és guay, de fet és molt guay, ja que és el coneix, i no se l'ha de possar a defensar allò en lo que no creu, no ens han de donar el món mastegat, el que el professor ha de donar eines per que l'alumnat sàpiga d'avançat que es donarà a la classe i aquest es pugui llegir autors o el que sigui que propicii que les classes es converteixin en un debat real.

Altre cosa és que alguns professors usin el poder que els dóna la institució per menysprear o mentir, però és un altre cosa, que també bé definida per context.