diumenge, 18 d’octubre de 2009

accessibilitat a títols oficials

Perque apostar per obtenir titulacions?

La major part de nosaltres en tenim, de fet la major part de nosaltres estem matriculats a la universitat. Forma part de les nostres vides el fet de que ens reconeguin unes capacitats.

Sabem perfectament que aquestes acreditacions en la major part, lo únic que acrediten és que tenim la capacitat estòica d'aguantar a un o varis xixarel·los parlar durant anys sense queixar-nos (ja que si no ho fem no aprovem), i una capacitat memorística adient per a la feina a desenvolupar; encara que necessàriament no vol dir això.

Pero d'alguna manera hem de sobreviure en aquest món, no?

I una de les oportunitats que se'ns brinda és la creació de cooperatives, i a no ser que volem montar una cooperativa de fer un bar o similar, per poder exercir legalment necessitarem alguna titulació. Per exemple en el cas de fer d'electricistes necessitaríem titulacions com a tals.

Moles converses de sobretaula ens estan versant sobre que no tobem feina, i el tema de poder crear les nostres pròpies feines és precissament el que ens alliberarà d'haver de sortir a somicar per poder aconseguir uns diners, a més d'aconseguir-los fent alguna feina que segurament serà xunga pel medi ambient, xunga socialment, o xunga políticament.

Per tant, si tanquem la porta a això el que ens queda son 2 conceptes

1) Doble moral. Es genera la concepció de que en el centre social la opció vàlida és l'insurreccionalisme, (en el qual jo no hi estic gens a favor) però quan sortim del CS's tots anem a la universitat i tenim feines. O sigui que la nostra vida quotidiana no té res a veure amb la realitat del centre social.

2) Hedonisme autocomplaent. La tònica de les activitats que es pensen es basen en criteris de valor afegit, els tallers no versen sobre qüestions pràctiques o qüestions útils, si no que poc a poc són simplement qüestions de creixement personal. Que és exactament el que fan els Centres Cívics.