dissabte, 12 de setembre de 2009

Visca la dependència

Un any més tenim que lidiar amb les paraules rimbombants del segle XX, llibertat i independència. Són els dos grans tòpics de l'era actual. Tot el liberalisme es fonamenta sobre aquests dos conceptes tan importants, i que de fet han contaminat totes les teories polítiques fins ara. Car la teoria de la dependència, no és una teoria en positiu, si no de denúncia.

I es que mentre més temps li dediquem a pensar en la independència no ens atorguem el temps necessari a pensar en la dependència, o directament mostrem un rebuig frontal al concepte, que és el més absurd del món que es pot fer. Depenem de milers d'objectes i relacions; i el fet de negar-ho no ens permet dedicar el temps mental de pensar en quines són les dependències que volem, i ens passen així la mà per la cara i ni ens enterem. Si som sers bons per natura o no, crec que és un debat ampliament superat, el que està clar és que som sers socials, i per tant depenem de les relacions socials. Per molt que el capitalisme s'entesti a vendre'ns teories d'empresaris emprenedors.

I sí, ara podré gaudir d'una universitat catalana en la que no ens ensenyaran en castellà, però que la meitat de les classes, el pla Bolonya, me les vol servir en anglés. Com hem menystingut els pagesos locals i considerats com un lastre, doncs depenem de les collites que el capitalisme ens porta en vaixell des de l'altre punta del món, fruit de l'explotació, i de la transgènia. Com que menystenim la capacitat de tenir empreses basades en l'augment sostenible i en la planifiació de necessitats, tenim als treballadors de Nissan al carrer, car l'empresa s'emporta la producció, i ja que el mercat no pot absorvir comprar més cotxes (i sort que el mercat ha caigut abans, per què el medi ambient dubto que aguanti molt més a aquest nivell de creixement) i ningú es planteja reconvertir les plantes en fàbriques de tren i intentar que el fet de suprimir el transport privat es faci per què hi ha alternatives.

Així la classe política (Carod Rovira, al davant) en l'ofrena al traidor Casanoves s'enutjava de que els xiulessin, i en canvi varen considerar els xiulets al rei un exercici de democràcia. I es que fan tant de riure tots plegats, que la intervenció de Sergi Mas que tv3 va censurar i que ja no trobem per enlloc, podia haver salvat la jornada, llàstima que l'esquerra tingui tan poc sentit de l'humor.