dissabte, 5 de setembre del 2009

Muros sin salida.

Aquesta setmana em van encarregar la traducció d'un text per a un fanzine que edita Anarchist against the wall a Israel, que ha de servir per a la gira de xerrades que faran aquest mes per Europa. 3 hores de traduir com soldats israelís diparen contra nens poden acabar amb la moral de qualsevol.

El que em disgusta del text, però, era l'estil vivencial al més pur estil de camí cap a la il·luminació, i com això la porta cap a la veritat. Per que aleshores saps de sobres que els matissos es perden i els bons i els dolents estan marcats des de l'inici de la partida.

L'autora del text, Sarah Assouline, no va nèixer a Israel, de fet quan era més jove era pro-sionista (i ara és anarquista). Pot semblar una contradicció, però jo no la veig. Sarah veu en Israel, la materialització d'un somni, d'un lloc on poder viure en pau, de la solidaritat, i de moltes altres coses que engloba sota el paraigües sionisme, i és aquest anhel el que la fa marxar.

Com pot ser que el sionisme pugui representar aquest sentiment? La bombolla en la que viu Israel, ... ens porta a pensar en per a que serveix el mur, per a que no entrin els palestins, o directament per a que els jueus ni tan sols recordin la seva existència? (la última edició que jo vaig tenir de la enciclopedia virtual Encarta havia suprimit del mapa Palestina, si t'apropaves hi havia una taqueta blanca). Si qualsevol persona es parés a pensar en els palestis com a persones, haguessin anat a Israel? Jo crec, que si no és que ets un fan de les croades, no hi vas.

I un cop arribes allà i veus la realitat, el que hi prima és el fet d'haver deixat una vida enrera, que és un cost altíssim, i de no voler sentir-te enganyat, un sentiment al cap i a la fi, no molt diferent de les vacances (si t'has gastat una pasta en un superviatge, segur que mai no diràs que va estar una merda, "encima de cornudo, apaleao" jamás!!!. I és així com et quedes amb la visió bonica, la que obvia que hi ha problemes, de fet és un comportament molt comú a tot el món, pensar que si no mires els problemes desapareixen (la secta de el Secreto). Però, molta de la gent d'esquerres, i aquí m'incloc, fa aquesta reflexió, per exemple amb el tema del servei militar. Però si al final ningú d'esquerres ens fem policies o militars el que tenim són cossos armats netament de dretes, i això és el que té Israel. Un estat racista que no tolera la diferencia gens bé, no hi ha jueus negres, no?

Mentrestant, el que sí que em quedo és amb la proposta del text, el boicot als productes israelins, i aquí teniu la manera d'identificar-ne uns quants.