Quin goig, els relats dels banyistes de principis de segle en els que les persones anaven a gaudir de la natura, i per fer-ho feien kilòmetres a peu, sense desfallir i al final de tot es banyaven a la mar, sense banyador, lluny dels espais de moral de les classes puritanes que viuen del que diran.La popularització del 600 (de la mà de l'Opus Dei) i prèviament l'arribada d'una dictadura de caire purità i catòlic van provocar la inversió d'aquest fenòmen. En un primer lloc, la substitució dels grups naturistes de diumenge pel de les joventuts falangistes, i en segon lloc la substitució d'aquests pels "domingueros". Poc a poc, doncs, el fet d'anar a gaudir d'un dels pocs espais que no estava sobresaturat d'estímuls publicitaris s'havia convertit en una diversió de masses. I poc a poc, l'excés de tràfic rodat, la facilitat d'arribar-hi, van convertir un espai de tranquil·litat en un lloc més estressant que un centre comercial.
No hi ha cap llei de moment, ja que l'ex-alcalde de rebot Joan Clos vol canviar-ho, que t'impedeixi gaudir d'un bany (amb merda de iot inclosa) sense haver-te de vestir per l'ocasió. De tota manera segueix sent més arriscat del que sembla.
És així com les veus que no tenen res interessant a dir fan safareig de les accions de les altres persones. El fet no passa d'aquí fins que algú pugui considerar que el comportament alié mereix un càstig exemplar, i els Chuck Norris plens de frustracions troben alguna manera de poder sentir-se més homes contra aquells que creguin es puguin impossar.
Per tant, estem empatats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada