dilluns, 4 d’agost de 2008

Un català que va invertí en un Hotel al Senegal

El periodisme d'avui dia diexa perplex a qualsevol.

Link de la notícia

El primer que sobta és que només hi ha una versió dels fets. La de l'empresari català i per suposadament en cap moment hi ha un petit atisbe de contrastar la informació referida, total les persones a les que fa referència són negres i viuen a Senegal i a més l'estan robant (segons explica) Francesc Bofarull, propietari del complex hoteler.

Així que se'ns comenta una situació extraordinària del tot, un propietari d'un complex hoteler es sent estafat pels seus treballadors/es. Insòlit. Un dels negocis que més precarietat comporta en el sector treballador, i que demanda normalment molta mà d'obra poc qualificada. Un sector en el que si resegueixes la pista, treballadors sense contracte estan a l'ordre del dia, acomiadaments improcedents, sexisme, i tota mena de vexacions vers els empleats/des.

I això parlem d'un estat com l'espanyol on la legislació deu ser una de les més progresistes en la matèria (si ho comparem amb la resta del món). On com a molt les empreses hoteleres signen un acord pel qual es comprometen a seguir la legislació del país (on sovint l'edat per accedir al món del treball és inferior que les dels acords inernacionals) l'explotació, o com a mínim les condicions objectives per a que es desenvolupi estan servides a sobre de la taula.

Qui ens diu que les persones que treballaven a l'hotel no estan reclamant els seus drets, o potser emprenent alguna mena d'acció més revolucionària intentant boicotejar un hotel com a mesura exemplar per que no s'amplii aquesta oferta ja que saben el que els hi vindrà a sobre si Senegal esdevé un destí turístic de 1r ordre. Així doncs, no se com es pot ventilar un assumpte tant a la lleugera quan el propi relat pot dur a un món de possibles realitats, ... no se doncs on queda l'ètica periodística de no contrastar absolutament res i de donar només a qui més possibles té veu, i veu d'alçada com és la que té el diari més llegit de Catalunya.

De tota manera resulta inspirador. Potser aquí a Barcelona on la última llicència d'Hotel (per mi coneguda) la del Hotel que volen construir davant del Palau de la Música (en un entorn, edifici inclós, protegit per la UNESCO, i un espai que era catalogat d'equipaments) agafi l'exemple d'aquestes persones del Senegal i que converteixin en un "infern" la vida del Bofarull d'aquest nou hotel. Doncs aquest i tants d'altres que n'hi ha a Ciutat Vella i la dotzena que venen en camí, converteixen les nostres vides, les dels veïns i veïnes en inferns quotidians a casa nostra.

I per acabar i ampliar les vostres lectures us deixo l'enllaç a un còmic que va fer l'ONG Acció per un Turisme Responsable.

comic