dimecres, 15 de setembre de 2010

Xerrada de Biodièsel al Surpas

Ha sigut tota una sorpresa, em van convidar al Surpas per a fer un taller de biodièsel. Ja se que aquestes coses toca dir-les abans, però és la falta de costum. I la sopresa més que res ve del fet que la temàtica del festival i el biodièsel no hi encaixen gaire. I fins i tot al públic assistent li va agradar molt.

Com vaig asistir al taller de biocombustibles a principis de juliol, vaig preferir donar-li un poc més de contingut científic que a l'anterior intervenció al hardmeeting, i apuntar una mica més cap a la quantificació i cap al marc de les energies renovables. Per tal de que quedi en escrit, ja que no es va gravar i no tinc cap vídeo la mar de mono per penjar al blog i que es faci més lleuger, us transcric una mica el contingut. De fet a mi em va la mar de bé, ja que tinc el guió en un full i el perdré i així el podré trobar si ho torno a fer. I ja de retruc si a algú li fa el pes llegir-s'ho em pot corretgir dades o plantejaments.

--------

1.- Presentació
El debat entre Tesla i Eddison es un debat interesant per les conseqüències que té avui dia i per com segueixen vingents els plantejaments d'ençà però amb un altre context.

Eddison plantejava el seu model de corrent contínua amb generadors a tocar de la propietat que había de ser il·luminada o sumistrada de corrent elèctric. Un model car que només es podien permetre indústries o persones adinerades. Aquest va ser el moment en el que Tesla, va fer la que és per mi, la major aportació al món de l'electricitat, la corrent alterna trifàsica. Aquesta podia ser transportada a grans distàncies i per tant podia assolir una fita important, l'accés universal a l'energia.

Crec que és important no perdre de vista aquest horitzó que va marcar Tesla, ja que molts experiments que es poden treure del Youtube o de moltes pàgines d'internet van en un signe contrari a aquesta idea. I és que l'autosuficiència energètica, encara que sigui a partir de màquines que va dissenyar Tesla, només es pot deure a 2 coses, consumim molt poquet, o per molt que fer un estri que ens proporcioni energia ens surti molt barat, només ho podem fer per que som rics (en el primer món més o menys tots ho som).

2.- D'on prové l'energia
Mentre no aconseguim negar les lleis actuals de la física, l'energia en la seva totalitat prové del sol. I aquesta energia es recollida per les plantes en forma de fotosíntesi. De tota la radiació que envia el sol, les plantes només poden poden absorvir l'espectre de llum visible. Això vol dir un 47% de tota la radiació. A part, les fulles per tal de poder deixar passar la llum a les inferiors i altres peculiaritats només recullen entre un 1 i un 5 % de l'energia. Això ens situa en una capacitat de captació i enmagatzament del 0'2%.

3.- Com extraiem aquesta energia
El Carboni l'extraiem de diverses formes. Directament de les plantes o a partir dels seus fòssils, el carbó o el petroli. L'alimentació és una de les principals vessants. Però per al que més utilitzem l'energia és per al transport.

El que els hi dóna la seva peculiaritat de renovables és el fet de fixar Carboni provinent del CO2. Quan extreiem l'energia de la planta aquest Carboni retorna a l'atmosfera, però com és un cicle curt és renovable. Cada 2 grams de matèria seca contenen 1 gram de Carboni.

4.- Quin cost energètic té aquesta extracció
Una de les coses més importants a mesurar sobre aquest tema és quanta energia hi invertim en l'extracció i quanta en treurem. Per això haurem de mesurar el consum energètic del transport des del lloc de producció fins al lloc d'ús. I d'altres peculiaritats com el procés de creixement de les plantes, la fertilització, la hibridació, els pesticides, el reg, els tractors, ... També haurem de tenir en compte els rendiments decreixents de la terra. Si la forcem massa cada cop necessitarà més fertilitzants, i per tant es pot arribar a contaminar la terra.

El cost més important que no podem obviar és el de l'aigua. Per cada gram de Carboni que produeix la planta necessita uns 500 grams d'aigua.

5.- Quins derviats o residus tenim en cada procés d'obtenció d'energia
En cas de que fertilitzem la terra o usem pesticides, haurem de tenir en compte la possible contaminació de la terra i el acuífers colindants. L'ús de tractors i altre maquinària també produeix CO2 en la combustió del petroli.

En el cas que ens ocupa que és el biodiésel, la seva producció ens aporta com a residu la glicerina, que podria ser que en produirne amb molta quantitat esdevingués un problema afegit.

6.- Matèries primeres per a la producció de biodièsel
El biodièsel es produiex principalment amb oli (80% del total) i metanol (20%) i una mica de catalitzador (en aquest cas usem la sosa càustica).

L'oli pot ser provinent d'oli reciclat i filtrat. Per a la qual cosa s'haurà de fer un control de Ph. Aquest mètode és especialment atractiu ja que reaprofita un residu de difícil sortida com és l'oli.

El metanol pot ser d'origen vegetal o sintètic. El d'origen vegetal normalment és un residu de l'industria maderera. Per tant, un altre reaprofitament.

La sosa càustica és química però en proporcions de 2'5 grams per cada litre.

7.- Rendiment del biodièsel en motors de vehicles.
El rendiment en un motor dièsel és pràcticament el mateix. Fa servir més oxigen en la mescla i té menys poder calòric però al final té un rendiment molt similar.

En mescles fins al 5% és possible que el fem servir ara ja, ja que és legal aquesta addició sense tenir que esmentar-ho. En mescles del 20% no es necessita cap mena de modificació de la mecànica interna del vehicle.

Es pot fer servir pur, sense mesclar, però tindrem 3 problemes. El primer serà la obstrucció dels filtres, ja que el biodièsel ens netejarà els conductes. Per tant, els haurem de netejar. El segon serà la substitució dels manguitos del cotxe de termoplàstics per termoestables si no volem que es desgastin amb el temps. I el tercer és l'augment exponencial de la contaminació d'efecte hivernacle, ja que tot i que és cert que emet menys CO2, emet NOx que són 250 vegades més generadors d'efecte hivernacle. Aquest problema també es pot solucionar amb un catalitzador.

8.- Model propi de mescla de biodièsel

Punt 1
Recollida i decantació de l'oli reciclat

Punt 2
Filtratge i enmagatzament de l'oli

Punt 3
Placa solar tèrmica d'escalfament de l'oli

Punt 4
Cuba de mescles amb termostat, sensor de nivell i motor

Punt 5
Bidó de recollida de biodièsel