L'embriaguesa i el crèdit

Quan parlem de feminisme (car a mi la paraula em produeix urticària) m'agrada veure els seus anàlisi i les seves propostes ja que fora del marc conceptual que és en lo que difereixo, la resta sol ser molt interesant.

Una de les qüestions que hem estat analitzant el curs de biocombustibles dels juliols de la UB ha estat el dels microcrèdits al desenvolupament a comunitats on no arriva l'electricitat. Aquests i degut a l'experiència acumulada s'han començat a donar únicament a les dones. I és que resulta que els homes s'ho gasten tot en alcohol, i en canvi les dones duen a terme els projectes, ja que d'altra banda ja eren les que desenvolupaven tota la feina de la comunitat (criar fills, anar a cercar l'aigua, cuinar, netejar, ...)

Però si no volem caure en el típic victimari de la part del masculinisme que evoca una mena d'autocastració (els homes porten anys explotant a les dones i és per que som dolents dolentots, tant en la seva vessant esclau de les Scum com en la seva vessant més carrinclona de màrtir que no sap altre manera de fer-se notar), hauríem d'analitzar que vol dir gastar-s'ho tot en alcohol.

Aquest fet és en realitat una excusa per explicar, per comunicar als altres. De fet en el cas que ens ocupem segurament els crèdits hauran estat demanats de bona fe i amb tota la intenció de complir de projecte. Però estar clar que el projecte s'ha d'explicar i aquesta és una activitat a la que cal dedicar-li temps i recursos. Si a més li sumem la "inferioritat" que segurament s'entén en front un món europeu que se'ls està menjant i la quantitat d'informació que circula, aquesta necessitat creix exponencialment i per tant al final no hi ha temps per a la feina. A més l'alcohol no és només un embriagador, és també un indicador de l'estatus i del benestar col·lectiu si es confia en l'amfitrió, tal com ens sona de les festes romanes que es feien per a afavorir l'elecció d'un o altre candidat.

I és que mirat així, aquesta necessitat tan ofegadora d'explicar-ho no és exclusiva dels homes dels païssos en vies de desenvolupament, car aquí adolim de problemes similars, el que com tenim una gran quantitat de mitjans de comunicació (amb un índex altíssim de reporters avorrits àvids de parlar de qualsevol cosa) i impremtes molt barates; l'alcohol juga un paper més sencundari. Encara que de tota manera les festes en les que ensenyem el botí que hem aconseguit són igual d'importants i de fet acaben consumint-nos més temps que el temps que tenim per a treballar de veritat el contingut i la realitat dels projectes.