El dret a educar

text en reflexió al fracàs de 2 projectes educatius nascuts el curs anterior

Acadèmia Nikola Tesla
Escola Freinet

Ambdues pretenien (no només) arrivar a un públic que ja fos per que no tenen papers o estan fora dels canals de comunicació que tenim l'amalgama format per la classe mitja quedava en entredit el seu accés al saber i al seu desenvolupament cognitiu.

La història dels Consells escolars, les AMPEs i les escoles públiques d'aquesta ciutat estan molt lligades a unes experiències d'autogestió de l'educació en els barris, algunes que pretenien ja des d'un principi esperonar l'aparició d'escoles públiques, d'altres que pretenien mantenir la seva independència tot i que no ho varen aconseguir.

Una part important de la població demanava, i de fet exercia, escoles públiques i accés universal a la formació. Per tal d'aconseguir el que avui hem heretat tenien al seu favor un seguit d'organitzacions que es retroalimentaven, AAVV, CCOO, ... que les zones on hi havia manca d'accés a la formació estaven concentrades, i que era una època on la incorporació de les dones al mercat laboral no estava molt desenvolupada i podien elles mantenir en el temps el que d'altra banda hagués estat més limitat en el temps.

Volien educar diferent per assolir un món diferent. Universalitat del coneixement per a que arrivés a totes les persones. Qualitat, per a que no només els fills de Sarrià (perdó pel tòpic) puguessin accedir allà on volessin. Participació, que l'escola formés part de la vida del barri, i allà hi estiguessin representats pares i mares.

La nostra generació no està exempta d'aquestes mancances, sobretot en lo concernent a la migració. Si no existeixen escoles de castellà gratuïtes (que sí existeixen) no podran sortir de les relacions socials viciades en les que treballen a les ordres d'algú jornades de 14 hores (i és la realitat dels comerços regentats per extrangers). Tindran molt més difícil copsar les seves aspiracions, excepte aquelles que el capitalisme els hi permeti comprar i es veurà sobretot, resentida en gran mesura la cohesió en els espais de convivència i la comprensió mutua.

Però finalment vam decidir plegas veles de tots 2 projectes. Al final la realitat que oferim projectes autònoms no és prou consistent. De fet tampoc no ho és la d'associacions, ni la d'ONGs o altres projectes més institucionals. Però la injecció de diners i la de quadrar números per part de l'ajuntament fa que encara que no funcionin doncs s'hagin de mantenir.

La major part de la gent que va apuntar-se al final era gent amb possibles, estudiants del nord d'europa que tenien possibles i accés a màsters i postgraus en els curs de castellà i en els d'electricitat més curiositat i autosubsitència que no pas altre cosa.

Acadèmia de preparació d'exàmens.

I estem a voltes un altre cop amb el tema de l'ensenyament. Aquest cop hem montat una acadèmia per tal de que les persones que no van accedir en el seu moment a un títol o persones migrants a les que no les hi reconeixen els seus, puguin accedir a treure's un.

Hem començat amb les proves de preparació d'accés a grau mig, pero si la prova funciona bé i s'apunta gent, també podem preparar pels de grau superior, els de esenyament secundari, idiomes, o fins i tot les proves d'accés a la universitat.

Així en un començament, les classes que impartirem seran les de matemàtiques, tecnologia, socials, naturals, dibuix tècnic, català, castellà, anglés, i francés.


Tot ho durem a terme a La Rimaia
c/ Casanoves, 17. M Universitat.
I el horari serà de 20:30 a 22:30

Aquí teniu l'enllaç al bloc
http://escuelafreinet.blogspot.com/

Tot i que en breu esperem poder instal·lar un campus virtual

Llibertat de càtedra i classe magistral

La llibertat de càtedra és el sistema pedagògic que inclou estructuralment la possibilitat d'exercir la crítica al model imperant en temps real. Així doncs, pensem que gràcies a la llibertat de càtedra molts professors poden innovar continguts i generar tensions, sense tensió no hi ha avenç.

La llibertat de càtedra no té res a veure amb la classe magistral, ni tampoc la classe magistral és alguna cosa tan dolenta, (de fet la major part de les xerrades que es donen en els centres socials, per molt que es possin les cadires en rotllana tenen un background de classe magistral, molt agut), tot i que en realitat el que ens molesta son les classes magistrals on la teoría imperant no és la nostra, però anem a pams.

La mala fama que tenen ambdós és pel simple fet que el resultat de que gaudim d'això és el d'un/a paio/a que parla unidireccionalment cap a un auditori que reb unidireccionalment una única versió.

Però per que es dóna això? Tenim 2 factor principals.

1) El professorat cobra el seu sou igual a final de mes, ho faci bé o ho faci malament, i donar classes a la universitat té un valor afegit molt baix, en comparació amb el valor afegit que té investigar. A saber al professorat que investiga se li paga més per investigació i pot aconseguir "fama". Però el ser bo en docència no et porta pasta, ni reconeixement, ni res de lo que la monetarització considera valor afegit. (Per mi el reconeixement dels alumnes ja és prou valor afegit, però).

2) L'alumnat sap que en realitat tot és una patranya i de fet el valor afegit que té la universitat són els ligues i les festes, i fer d'Erasmus per Europa. Per tant, el fet de preparar-se les classes no té cap sentit, ja que no aporta resultats, el que aporta resultats és preparar-se els exàmens i aprovar, ja que garantitza que el sou que cobra, els pares que li mantenen el pis d'estudiant, i li paguen la carrera.


Si tenim que el 90% dels integrants d'ambdós grups tenen aquesta concepció mental ens trobem que el resultat pràctic és que preparar les classes és perdre el temps, i els interessos són els mateixos per tothom, i per tant no hi ha tensió, i no s'avança.

El fet de lluitar per una universitat de qualitat no és per tant imposar el model que nosaltres volem si no el fet de treballar i que les classes siguin focus de tensió i disparitat d'opinions, i opinions treballades, no patranyes sense fonament ni bibliografia de referència.

Que un professor defensi la seva tesis és guay, de fet és molt guay, ja que és el coneix, i no se l'ha de possar a defensar allò en lo que no creu, no ens han de donar el món mastegat, el que el professor ha de donar eines per que l'alumnat sàpiga d'avançat que es donarà a la classe i aquest es pugui llegir autors o el que sigui que propicii que les classes es converteixin en un debat real.

Altre cosa és que alguns professors usin el poder que els dóna la institució per menysprear o mentir, però és un altre cosa, que també bé definida per context.

accessibilitat a títols oficials

Perque apostar per obtenir titulacions?

La major part de nosaltres en tenim, de fet la major part de nosaltres estem matriculats a la universitat. Forma part de les nostres vides el fet de que ens reconeguin unes capacitats.

Sabem perfectament que aquestes acreditacions en la major part, lo únic que acrediten és que tenim la capacitat estòica d'aguantar a un o varis xixarel·los parlar durant anys sense queixar-nos (ja que si no ho fem no aprovem), i una capacitat memorística adient per a la feina a desenvolupar; encara que necessàriament no vol dir això.

Pero d'alguna manera hem de sobreviure en aquest món, no?

I una de les oportunitats que se'ns brinda és la creació de cooperatives, i a no ser que volem montar una cooperativa de fer un bar o similar, per poder exercir legalment necessitarem alguna titulació. Per exemple en el cas de fer d'electricistes necessitaríem titulacions com a tals.

Moles converses de sobretaula ens estan versant sobre que no tobem feina, i el tema de poder crear les nostres pròpies feines és precissament el que ens alliberarà d'haver de sortir a somicar per poder aconseguir uns diners, a més d'aconseguir-los fent alguna feina que segurament serà xunga pel medi ambient, xunga socialment, o xunga políticament.

Per tant, si tanquem la porta a això el que ens queda son 2 conceptes

1) Doble moral. Es genera la concepció de que en el centre social la opció vàlida és l'insurreccionalisme, (en el qual jo no hi estic gens a favor) però quan sortim del CS's tots anem a la universitat i tenim feines. O sigui que la nostra vida quotidiana no té res a veure amb la realitat del centre social.

2) Hedonisme autocomplaent. La tònica de les activitats que es pensen es basen en criteris de valor afegit, els tallers no versen sobre qüestions pràctiques o qüestions útils, si no que poc a poc són simplement qüestions de creixement personal. Que és exactament el que fan els Centres Cívics.

Audiovisual Revolucionario Institucional

Damos el pistoletazo de salida mañana al ciclo de audiovisual de La Rimaia.

Los objetivos del ciclo son muchos y variados, aunque el primordial es por que apetece, y por que apetece llenar el centro social con contenidos que se salgan un poco de lo común, de los cuales podamos hablar sin necesidad de traer a ningún gran experto, ni generar una gran teoría, si no ejemplos prácticos que nos inspiren durante 2 meses, para solventar algunas preguntas que se cruzan muchas veces y no tienen cabida a ser discutidas en común.

Queremos jugar con lo audiovisual, ya que es una realidad colindante que nos atraviesa, si tenemos en cuenta que el promedio de personas que graban una manifestacvión ha pasado de 1 persona por acción a 4 cámaras por manifestante, está claro que el hecho de obiarlo no va a producir que desaparezcan, o se transformen en herramientas revolucionarias por que sí.

Los conceptos que esperamos poder retratar en estas sesiones son: mainstream, literalidad, aburrimiento, copyleft, cooperativismo, publicidad, Diy, humor, y la visión desde abajo. Todas las sesiones tendrán una estética diferente según el tema a tratar o las personas que invitemos, así que intentaremos huir del formato mesa con ponente o tipo que le da al play y se larga de la sala.

Así pues, si quieren acompañarnos en este experimento, prometer no prometemos nada, pero aseguramos que será todo un acontecimiento.

Y aprtir de ahora el resto de enlaces a las siguientes sesiones lo encontrarán aquí
enlace

Presentació de l'acadèmia d'electricitat Nikola Tesla

Per que no es digui que tot és critica incontrolada, nihilisme, o qualque altre excusa que serveixi per dir que no hi ha cap model darrera de tot el que escric, hem complau presentar-vos el projecte que duré a terme aquest any.

De moment ja se que m'he enganxat els dits amb el tema de difusió. Si pretenc que comenci al setembre va massa just, però també els ritmes històrics dels moviments socials ens recorden que les vacances militants no acaben fins a l'octubre. Així doncs, com tampoc és un curs que vagi dirigit a ningú d'aquest ambient, tot i que es faci en un espai ocupat, no em preocupa tant.

Per què Tesla? L'hotel que avui porta el seu nom, a on va viure els últims anys de la seva vida és un lloc freqüentat per serbis i croates (doncs ell era un immigrant que va arribar als EUA amb una carta de recomanació i poca cosa més), estudiosos de la física i l'electricitat, i amants de lo paranormal. Deixant de banda la última faceta, Tesla va ser un immigrant Serbi que va treballar "de gratis" per un tirà Edison que va veure en el seu subordinat un perill per la seva fàbrica de patents. Tesla va acabar abandonant el taller d'Edison sense haver cobrat i va inventar com a una forma de donar a la humanitat el que produïa, al contrari d'Edison que es va pasar la vida als tribunals per tal de protegir el seu patrimoni i poder. L'última gran creació de Tesla, la corrent Wireless es comença a desenvolupar avui dia com a forma de poder tenir els aparells electrodomèstics de la casa sense fils, tot i que ell la va pensar per a poder subministrar energia gratis a tota una ciutat.

La idea és fer la formació de grau mig d'equips i instal·lacions electrotècniques des de setembre fins al febrer. Per poder presentar-nos als exàmens lliures que convoca la generalitat (els drets d'examen costen uns 50€ que es paguen a la Generalitat). Les acadèmies privades que fan aquesta formació per adults cobren uns 2000 €, i tenint en compte que, per la gent que he conegut que hi ha anat, la formació és molt minsa, crec que ho podem fer molt millor, alhora que gratuït i incentivant la creació d'autotreball o de cooperatives, que són formes d'associació de treballadors que resisteixen molt millor les crisis.

Les classes seran de dilluns a dijous per les tardes. Dispossem de tots els llibres i fotocopiadora per tal de que qui vulgui es pugui fotocopiar els llibres (tots els llibres nous costen uns 400 €). De material d'electrònica per a fer visual l'aprenentatge, i de l'espai. A part hi ha fet un google calendar i un google docs amb els temes de cada dia i els documents necessaris per seguir les classes.

Les pràctiques es faran en llars de veïns i veïnes que degut a la manca de recursos o degut a que el propietari els fa assetjament immobiliari no tenen la instal·lació elèctrica en condicions. Tot intentant augmentar els llaços de solidaritat entre les persones.

L'aplicació de la nova llei d'educació LOE ha deixat obsolet aquest grau mig i es canvia pel Grau Mig d'instal·lacions elèctriques i automàtiques . He anat a preguntar a la Generalitat, i diuen que fins al decembre no sabran si seguiran fent el grau mig anterior (període d'adaptació) ni tampoc l'examen d'alumne lliure, tant per l'antic com pel nou grau mig. Jo m'aventuro i penso que sí, entre altres coses per que les editorials encara ni han fet els manuals per les noves assignatures. De tota manera estem en bragues "com sempre".

Així doncs, si esteu cercant alguna solució a la crisis, ja podeu apuntar-vos